 |
| De 18 de gener de 2012 |
Poesia
Així que em vaig aixecar del llit
I he olorat en l'aire
l'aroma de la primavera
He sentit les ones del mar
I sentit el meu petit cor sospirar.
He agafat un bonic ram de flors
amb roses que són els meus amors
I va pensar que en aquest any tot es pot millorar
Aquest maco maig que sempre vaig recordar.
Ja
fa temps que no aconsegueixo
riure
La
poesia és la única
forma de fer-me somriure
Però
hi ha una part que
no entenc
Perquè la millor poesia només és escrita per qui
està patint?
Algunes
vegades em quedo mirant petites dunes de
sorra
Són grans i petites
Són part de la naturalesa
Jo volia entendre molta coses més
Però és que no ho entendré
Aquest
gran món sorprenent i sexi mai
li descobriré
Però no passa res
Almenys ho he intentat
La meva vida és bona
I
no et preocupis que em quedaré bé.
Maria Gabriella
Maria Gabriella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada