Sant Jordi a Catalunya

El dia 23 d'abril, a Catalunya celebrem Sant Jordi, conmemorant la mort d'aquest sant, que va ser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe, però també es un dia en el que tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. Es un dia especial on les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers de Catalunya.

A inicis del segle XX el costum va ser regalar una rosa vermella “com la sang” a la estimada i a finals del primer terç d'aquest segle s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, en motiu del dia del llibre, per la mateixa data que coincideix amb el dia que conmemora la mort de Miguel Cervantes.

Aquí us deixo la llegenda de Sant Jordi

Fa molt de temps, el poble de Montblanc era aterroritzat per un monstre ferotge, que podia caminar, volar, nedar, i tenia un alè tant pudent, que amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
Els habitants de Montblanc preocupats per la situació, van pensar en donar de menjar al drac, cada dia a una persona, per calmar-lo. El problema, era trobar persones que vulguesin sacrificar-se cada dia per ser devorades pel drac, doncs van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la va matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Fernanda Balmaceda Birr

1r Batxillerat