dijous, 13 de juny del 2013

Dos anys inoblidables

-->
De veritat que són tantes coses, que encara no ho sé per on començar. Però ho faré com o fa tothom, començaré pel principi.

El primer dia d'institut no és gaire fàcil per a ningú. Per això és molt complicat la comunicació amb els altres, pues la vergonya ens governa del cap als peus, però, el meu problema era una mica més complicat, per que tampoc parlava els dos idiomes que tothom coneixien des de petits.

Però tampoc en vaig desanimar, perquè al final de tot estava allí per aprendre, i crec que o vaig fer més o menys bé. Aquesta va ser la meva primera meta acabada, però no us creureu que va ser fàcil, perquè res en la vida es fàcil, veritat?
Amb la primera meta acabada, va aparèixer la segona: fer amics. Aquesta va ser en comparació de l'altra molt fàcil. Podria dir-ho inclòs, més fàcil impossible.
Crec que va ser tan fàcil perquè la gent té una increïble capacitat de ser molt amable quan vol, i això per a mi fou, i encara segueix sent molt important.

Però, tanmateix això no va ser fàcil aprendre un altre idioma con el català i el castellà, podria dir-ho que encara l'estic aprenent, perquè en la meva veu només sortien paraules que ningú podria entendre, i aquestes paraules eren del Portuguès, la meva llengua d'origen.

Bé, m'han agradat molt aquests dos anys que he passat aquí a l'institut. Sonriures i dos premis de Sant Jordi que estan penjats a la paret de la meva habitació de per vida, i com no, les orles.
Crec que per més que ho intenti no podré oblidar l'institut, perquè si o faig, els records en perseguiran dient-me al cap, que moments feliços i diferents, no poden caure a l'oblit, com el meu ex-company David Tarifa al que sempre recordaré.

Ara estic arribant al final d'aquesta petita explicació de la meva vida en dos anys a l'institut, començaré a fer un cicle, i tindré moltes més històries que explicar.

Fins aviat a tothom, això no és un adéu sinó tan sols fins a reveure!

Gabriela